Monestir de Sant Pere de Rodes

Al nord del cap de creus, marcat per la típica tramuntana de la zona, i regnant per sobre del Port de la Selva el trobarem. Totalment integrat en un entorn de muntanya abrupte. No se sap per què aquesta ubicació remota, però el que sí que sabem és que és un dels monuments més importants de Catalunya i insígnia del Port de la Selva.

Aquest monestir va ser antigament un dels més pelegrinats pels devots del culte, ajudant a créixer la seva importància.

La seva bellesa arquitectònica, les boniques vistes del Mediterrani fan que fins a dia d’avui segueixi rebent moltes visites.

 

 

Municipis de la ruta

El Port de la Selva

QUAN NEIX EL MONESTIR

La primera notícia dels orígens del monestir es remunta a l'any 878. S'ha comprovat amb algunes restes trobades, que correspondria a un antic temple de culte que pertanyia a tota la cèl·lula monàstica consagrada a Sant Pere de l'època. Però la construcció de l'actual monestir no començaria fins mig segle després.

 

Monestir de Sant Pere de Rodes (foto antiga)

Donada la seva ubicació, al vessant de la muntanya Verdera, va ser construïda per terrasses. La part central, el claustre (S.XII), està envoltada per la resta d'edificis. Està construït amb una planta de creu llatina i tres absis i tres naus cobertes. Aquestes naus estan delimitades per una doble columna amb capitells d'influència coríntia. Va ser reformat al llarg del segle XII i davant de l'església es va construir el Galilea que conté tombes  funeràries , i diverses portades, incloent la del mestre de cabestany que va dividir aquest espai de l'església.

Com a Santiago de Compostel·la, contenia una porta santa que només s'obria durant l'any jubilar.

Els seus anys d'esplendor van durar fins a finals del segle XIV, van anar a la baixa fins a 1835 que va ser abandonat.

El Pelegrinatge

Convertint-se en un punt important de pelegrinatge, el conegut camí de Santiago té el seu inici en aquest monestir de l'orde de Sant Benet. Encara que al principi no estava inclòs en el seu recorregut. Va ser inclòs després d'adonar-se de la seva importància com a lloc de pas per als que es dirigien a Roma i Terra Santa el 979. Des de llavors, la pelegrinació va augmentar durant i després del segle XI.

Cami de sant Jaume que passa per Sant Pere de Rodes

Cami de sant Jaume que passa per Sant Pere de Rodes

L'ENTORN DEL MONESTIR

 

El poble més proper és la Vall de Santa creu, un poble pertanyent al Port de la Selva.  En estar situat en un entorn natural, és en aquest municipi on l'ascens acostuma a començar a peu fins al monestir. Des de la Vall de Santa Creu, destacarem l'església de Sant Fruitós que s'estima que la seva construcció  és de la mateixa época que el monestir de Sant Pere de Rodes.

Paratge del Monestir de Sant Pere de Rodes

Recordem que està situat a la Serralada de la Verdera, serralada plena de regs i rierols que proporcionaven aigua al monestir, que avui conserva la Font del Raig o els Monjos.  En el passat, però, l'aigua de la Verdera va ser conduïda al monestir a través d'una cisterna que trobarem a les parets exteriors del Castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya a uns 25 minuts a peu de Sant Pere de Rodes.

 

 

ELS INICISParatge del Monestir de Sant Pere de Rodes

Els seus orígens són desconeguts, però envoltats de llegendes. Una d'elles ens pot ajudar a entendre per què es va construir en aquest punt. En el passat es diu, que la punta del Cap de Creus es deia cap de Venus, el seu nom va canviar des del moment en què un vaixell amb tripulació cristiana es va trobar enmig d'una gran tempesta i patissin per les seves vides. En aquell moment van pregar a Déu per les seves vides i quan van ser salvats, van decidir anomenar-lo Cap de Creus.

 

Nau central del Monestir de Sant Pere de Rodes

La majoria de les llegendes que envolten el monestir provenen del mar i del vessant cristià que va adquirir les muntanyes del Cap de Creus. Una altra narració explica que el monestir va néixer el 608, després del desembarcament de monjos amb valuoses relíquies de Roma. Es diu que aquestes relíquies contenen, entre d'altres, les restes de Sant Pere Apòstol i altres sants. Per tal de protegir-les bé, van considerar que era un bon lloc per amagar-les.

Quan van considerar que el perill havia passat, volien recuperar-les, al no trobar el punt exacte on les van amagar, van decidir aixecar el santuari i així establir-hi vida monàstica.

.